Historiadors,
col·leccionistes,
estudiosos de tota condició i veïns de Cerdanya coneixen i/o tenen a casa el llibre Dietari de Puigcerdà amb sa Vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la Vall de Ribes que mossèn Jaume Martí Sanjaume va publicar en dos volums
els anys 1926 i 1928. De la importància historiogràfica d'aquest compendi
documental ja en parlarem un altre dia, avui només volia fer una pinzellada del
personatge.
Jaume Martí Sanjaume és contractat com a arxiver per l'Ajuntament de Puigcerdà l'any 1921 arran de la desaparició del Dietari de Puigcerdà, del Llibre de Privilegis de la Vila entre d'altres peces documentals de gran valor. En aquest moment el consistori prèn conciència de la necessitat de custodiar adequadament el seu fons documental i encomana aquesta tasca a mossèn Jaume Martí Sanjaume que des de llavors treballa incansablement organitzant la documentació antiga de l'Ajuntament.
Entre aquesta documentació que avui és a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, trobem constantment restes de la seva intervenció. Malgrat no tenir formació d'arxiver, la seva tasca va ser notòria i exhaustiva, les seves notes delicades i respectuoses sobre els documents són encara un guiatge per l'arxiver d'avui. El seu coneixement de la paleografia i del llatí, són incontestables i la seva feina té una vigència absoluta. D'alguna manera Jaume Martí Sanjaume ensenya a través de la seva feina a aquells que l'hem succeït en el seu lloc.
L'estiu del 39 no va tenir respecte per aquesta feina callada saberuda. Fa pocs dies, tot classificant el fons del Jutjat de 1a Instància de Puigcerdà, vaig trobar l'expedient d'inscripció de defunció de Jaume Martí, on diu que el van assassinar a la carretera de la Collada a l'agost del 36. L'any 1940 mossèn Joan Domènec sol·licita poder inscriure la defunció del seu amic i company al Registre Cvil. Aquest procediment, que es feia al Jutjat de 1a Instància, servia per regularitzar la mort dels soldats al front o del assassinats els primers dies de la guerra. Per la tramitació calia demostrar documentalment o a través de testimonis la mort d'aquells que es pretenia inscriure al Registre i, en el cas de mossèn Jaume Martí, dos capellans testifiquen dient que és de domini públic el seu assassinat.
Jaume Martí Sanjaume és contractat com a arxiver per l'Ajuntament de Puigcerdà l'any 1921 arran de la desaparició del Dietari de Puigcerdà, del Llibre de Privilegis de la Vila entre d'altres peces documentals de gran valor. En aquest moment el consistori prèn conciència de la necessitat de custodiar adequadament el seu fons documental i encomana aquesta tasca a mossèn Jaume Martí Sanjaume que des de llavors treballa incansablement organitzant la documentació antiga de l'Ajuntament.
Entre aquesta documentació que avui és a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, trobem constantment restes de la seva intervenció. Malgrat no tenir formació d'arxiver, la seva tasca va ser notòria i exhaustiva, les seves notes delicades i respectuoses sobre els documents són encara un guiatge per l'arxiver d'avui. El seu coneixement de la paleografia i del llatí, són incontestables i la seva feina té una vigència absoluta. D'alguna manera Jaume Martí Sanjaume ensenya a través de la seva feina a aquells que l'hem succeït en el seu lloc.
L'estiu del 39 no va tenir respecte per aquesta feina callada saberuda. Fa pocs dies, tot classificant el fons del Jutjat de 1a Instància de Puigcerdà, vaig trobar l'expedient d'inscripció de defunció de Jaume Martí, on diu que el van assassinar a la carretera de la Collada a l'agost del 36. L'any 1940 mossèn Joan Domènec sol·licita poder inscriure la defunció del seu amic i company al Registre Cvil. Aquest procediment, que es feia al Jutjat de 1a Instància, servia per regularitzar la mort dels soldats al front o del assassinats els primers dies de la guerra. Per la tramitació calia demostrar documentalment o a través de testimonis la mort d'aquells que es pretenia inscriure al Registre i, en el cas de mossèn Jaume Martí, dos capellans testifiquen dient que és de domini públic el seu assassinat.
Aquesta troballa inesperada m'ha fet impressió com si es tractés d’un conegut o company de feina.
Molt bé Erola!
ResponEliminaRealment en Martí Sanjaume va fer una feinada espectacular, i el bé que ens va encara avui... I la que deuria haver fet, segurament, si sempre sabéssim deixar de costat les ideologies per tenir en compte només les persones... De fet, a la nostra feina, els que hi han passat abans gairebé ho són, companys de feina. És com una cursa de relleus sense final, en la qual hauríem de saber fer bé la nostra part, i deixar-ho tot a punt perquè algun dia algú hi continuï treballant i millorant el que nosaltres hi hem fet.
Felicitats pel dia i pel blog!! Segur que serem una colla a seguir-lo.
Lluís