París Perpinyà Barcelona, La Crida de la modernitat (1889-1925) Exposició oberta del 20 de juny al 13 d'octubre al Museu de belles arts Jacint Rigau de Perpinyà
La Mairie de Perpinyà ha inaugurat L'exposició titulada París Perpinyà Barcelona la Crida de la modernitat (1889-1925).
Es tracta d'una exposició que pretén resseguir les connexions i les dinàmiques modernistes que a finals del segle XIX i principis del XX es creen entre els artistes, literats, músics i polítics catalans del sud i del nord. Amb una importantíssima mostra de pintura, escultura i ceràmica, es vol representar l'explosió creativa produïda pel retorn als orígens d'aquells creadors que s'havien format a París, capital incontestable de les arts al tombant de segle. A aquest corrent se l'ha anomenat mediterranisme i comparteix la recerca de la puresa i l'harmonia dels espais mediterranis d'inspiració hel·lènica. Són exponents del corrent mediterranista Aristides Maillol, Gustau Violet, Manolo Hugué, Maurice Denis, Santiago Russiñol, etc.
A l'expressió plàstica representada per aquests artistes cal sumar-hi també l'expressió literària que en el mateix sentit agermana autors d'una i altra banda dels Pirineus, és el cas de Jacint Verdaguer o Frederic Mistral amics ambdós del bisbe d'Elna-Perpinyà, Juli de Carselade del Pont un home compromès amb la promoció i recuperació de la cultura i la llengua catalana al Rosselló.
Les connexions personals que s'estableixen entre tots aquests personatges tenen com a escenari Perpinyà i Barcelona però també Cerdanya.
La Cerdanya, i més concretament Puigcerdà, esdevé a finals del segle XIX i principis del XX un lloc d'atracció turística de la burgesia d'afers sobretot barcelonina però també rossellonesa. El pintor i escultor Gustau Violet passa temporades a casa del seu oncle al mas Llorda de Càldegues, Rossiñol i Cases passen alguns estius a Puigcerdà així com també Déodat de Séverac i Fransesch Matheu autors de la música i la lletra respectivament de l'himne cerdà. Com ells, altres homes i dones forjadors de la cultura del moment gaudeixen del paisatge cerdà que els commou i els inspira.
Les autores de l'exposició han pogut documentar el pas d'aquests personatges per Cerdanya i el rastre que el paisatge deixa en les seves obres en bona part gràcies a les informacions trobades a l'Arxiu.
Sense poder aquí aprofundir en les enormes connexions que existeixen entre artistes, literats, músics i prohoms catalans del tombant de segle i el nostre entorn, us recomano aquesta exposició d'art i de cultura.
Tenim el catàleg de l'exposició per si el voleu consultar.
La Mairie de Perpinyà ha inaugurat L'exposició titulada París Perpinyà Barcelona la Crida de la modernitat (1889-1925).
Es tracta d'una exposició que pretén resseguir les connexions i les dinàmiques modernistes que a finals del segle XIX i principis del XX es creen entre els artistes, literats, músics i polítics catalans del sud i del nord. Amb una importantíssima mostra de pintura, escultura i ceràmica, es vol representar l'explosió creativa produïda pel retorn als orígens d'aquells creadors que s'havien format a París, capital incontestable de les arts al tombant de segle. A aquest corrent se l'ha anomenat mediterranisme i comparteix la recerca de la puresa i l'harmonia dels espais mediterranis d'inspiració hel·lènica. Són exponents del corrent mediterranista Aristides Maillol, Gustau Violet, Manolo Hugué, Maurice Denis, Santiago Russiñol, etc.
A l'expressió plàstica representada per aquests artistes cal sumar-hi també l'expressió literària que en el mateix sentit agermana autors d'una i altra banda dels Pirineus, és el cas de Jacint Verdaguer o Frederic Mistral amics ambdós del bisbe d'Elna-Perpinyà, Juli de Carselade del Pont un home compromès amb la promoció i recuperació de la cultura i la llengua catalana al Rosselló.
Les connexions personals que s'estableixen entre tots aquests personatges tenen com a escenari Perpinyà i Barcelona però també Cerdanya.
La Cerdanya, i més concretament Puigcerdà, esdevé a finals del segle XIX i principis del XX un lloc d'atracció turística de la burgesia d'afers sobretot barcelonina però també rossellonesa. El pintor i escultor Gustau Violet passa temporades a casa del seu oncle al mas Llorda de Càldegues, Rossiñol i Cases passen alguns estius a Puigcerdà així com també Déodat de Séverac i Fransesch Matheu autors de la música i la lletra respectivament de l'himne cerdà. Com ells, altres homes i dones forjadors de la cultura del moment gaudeixen del paisatge cerdà que els commou i els inspira.
Les autores de l'exposició han pogut documentar el pas d'aquests personatges per Cerdanya i el rastre que el paisatge deixa en les seves obres en bona part gràcies a les informacions trobades a l'Arxiu.
Sense poder aquí aprofundir en les enormes connexions que existeixen entre artistes, literats, músics i prohoms catalans del tombant de segle i el nostre entorn, us recomano aquesta exposició d'art i de cultura.
Tenim el catàleg de l'exposició per si el voleu consultar.
 |
