Ahir, l'espai Sense Ficció de TV3 va emetre un documental
interessantíssim sobre el projecte Google Llibres titulat Google i el cervell mundial. Aquest
documental ens fa reflexionar sobre l'enorme potencial que té el tractament
informàtic de les dades contingudes als llibres, on es concentra tot el
coneixement generat per la humanitat al llarg de la seva existència. Google, ens
etèri que no sabem on comença i on acaba i que utilitzem diàriament, pretén amb
el projecte Google Books alimentar amb el coneixement mundial un cervell
informàtic el potencial del qual encara no podem ni imaginar.
Molts de nosaltres sóm usuaris assidus del servei Google
Books perquè ens facilita enormement la feina i la recerca, però essent aquest
servei gratuït i coneixedora del que costa digitalitzar en massa qualsevol
material escrit, em vé al cap ràpidament la pregunta... Perquè
una empresa com Google, l’objectiu de la qual és, com a mínim, fer diners,
inverteix en aquest projecte milions de dòllars? On és el guany que n’espera?
La societat ja ha reaccionat contra aquest projecte d’objectiu
una mica fosc. En primer terme autors i editors han portat als tribunals al Gegant
per motius de Copyrigt i drets d’autor, i en segon terme, les adminsitracions
nord americanes i europees s’han espavilat a impulsar els seus pròpis projectes
de digitalització del patrimoni bibliogràfic. Així s’assegura el control públic del coneixement en
xarxa i s’evita un possible monopòli del
coneixement per part d’una corporació privada.
En qualsevol cas, continuarem utilitzant Google Books per la
comoditat d’accedir ràpidament a molts recursos d’informació, i continuarem
alimentant al Gegant de tota aquella informació derivada de les nostres
recerques, dels nostres interessos, de les nostres inquietuds... és clar!!... potser és
aquí el negoci! Quina por.
Us recomano el documental, que dit sigui de pas, és fet per una productora catalana.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolguda Erola,
ResponEliminaDoncs sí, jo també el vaig veure i em va agradar prou, si bé s'hi dóna una imatge de Google com a aspirant a Big Brother que no acabo d'entendre d'on surt, perquè, en el fons, no va fer res per guanyar-se aquesta mala fama. Potser perquè no va tenir temps o perquè no li ho van deixar fer, és cert.
La malfiança de fons del documental m'irrita. Jo crec que hi ha gent filantropa, que es gasta diners en favor dels altres per convenciment ètic o d'ideals, sense esperar rebre'n res a canvi; com a mínim, material. Si hi ha il•luminats d'aquest estil, potser també hi ha corporacions que podríem anomenar, més o menys, filantropes o d'esperit filantrop. La Creu Roja potser n'és una. La Wikipedia, potser una altra. Google en té molts, de diners, que guanya legalment, i seria una de les corporacions que podria 'llençar' peles a cabassos en favor, tan sols, d'unes idees.
(Deixa’m fer un incís: unes idees, per altra banda, molt esteses en el món hàcker, del qual formen part els amos de Google i la majoria de cervells innovadors del món internet. Unes idees prou consistents per acabar formant una ideologia. Només cal informar-se del que s’anomena ‘ètica hàcker’, que algun especialista troba en el fons dels nous moviments socials i que relaciona amb el moviment llibertari. Llanço l’ham per si algú hi vol picar: Pekka Himanen, "La ética del hacker y el espíritu de la era de la información". Val la pena.)
Perdona, que surto de mare. Tornant al tema d’idealisme i dilapidació, és una actitud que les altres empreses no arriben a entendre. I, pel que intueixo, la majoria d'espectadors del documental de dimarts, tampoc. ¿Tan escèptics ens hem tornat, que a tota iniciativa altruista li hem de cercar l'interès econòmic?
¿I si Google volia cobrar per l'accés al coneixement? Bé, accepto que, llavors, la idea de Google no hauria esdevingut una gran biblioteca universal, sinó una gran llibreria universal. Gat per llebre, cert, però ¡¿tan preocupant hauria estat el resultat?! ¡¿Tan totalitari hauria estat el món a partir d’aleshores!?
La conclusió a què arribo és que l'aspiració de Google, en principi, de posar tot el coneixement a la xarxa, gratuïtament, era lloable, i no pot ser que quedi en via morta. S'ha de realitzar, en favor del progrés, la faci Google mateix o les biblioteques de tot el món, tant me fa. Digues-me idealista o naif o retro... O anarca o inconformista.
I, alhora, els autors tenen dret a cobrar per la seva feina i guanyar-se la vida escrivint, perquè tots en sortim beneficiats. Els interessos de les editorials... Bé, em sembla que formen part d'un debat diferent.
¿Com conciliem totes dues postures? Crec que el que toca és actualitzar els drets d'autor (¿o, potser, només el copyright?) fent un acord internacional, una nova Convenció de Barna. La iniciativa CC o la de Copyleft són vies interessants. Els drets de propietat intel•lectual no poden continuar com fins ara, perquè, per una banda, ja no són tan eficaços per als autors i, per l’altra, són una trava cada cop més sensible per al món de les difusió de coneixement.
En altres paraules, que ara ja ningú en queda content. I, a sobre, ves a saber per què, hi ha gent que ens fa agafar por.