2 de març 2013

El Col·legi de Preveres de Santa Maria de Puigcerdà, la institució més rica de Cerdanya

La recent intervenció arqueològica realitzada a la base del campanar de l'església de Santa Maria de Puigcerdà ha posat al descobert una pila de coses que no sabíem de la història d'aquesta desafortunada església. Dic desafortunada perquè les evidències arqueològiques constaten que la construcció va patir constants destruccions i reconstruccions. Pillatges en les incursions franceses, cremes fortuïtes, llamps, inclemències meteorològiques, tots aquests esdeveniments van fer que l'existència de l'esglésdia de Santa Maria fos, podríem dir-ne, ben accidentada. De tot això i molt més en parlaran amb més propietat els arqueòlegs resposables de la intervenció el proper dia 9 de març en la conferència que faran a les 6 de la tarda al Museu Cerdà.

Arran d'aquesta intervenció a l'Arxiu hem descrit i treballat el fons del Col·legi de Preveres de Santa Maria. L'objectiu ha sigut catalogar un fons que no estava del tot treballat i alhora mirar de localitzar documents que ens aportéssin pistes per a la interpretació de les evidències arqueològiques. Amb aquesta feina hem pogut constatar que el Col·legi de Preveres de Puigcerdà era la institució més rica i poderosa del comtat de Cerdanya, les seves propietats i rendes anaven des de la Perxa al Baridà. El Col·legi estava compost per membres de la petita noblesa del territori, eren senyors feudals de no poques terres i localitats arreu de Cerdanya i, a banda de rendes derivades del traball agrícola, la gran font de beneficis era l'activitat creditícia a la qual s'acollien municipis d'arreu de la comarca.

Santa Maria de Puigcerdà és doncs l'església parroquial de la vila des del segle XII, però més enllà de les activitats de culte és també un poder feudal i polític de primer ordre. La documentació que ens ha pervingut demostra clarament aquesta potència econòmica, i cal tenir present que resta només una petita part del gran arxiu del Col·legi que es va cremar l'any 1785. Els preveres ens diuen que la destrucció de l'arxiu del Col·legi va ser una absoluta catàstrofe atès que desaparegué la documentació que garantia el seu immens patrimoni.



Aqui veieu dos elements del patrimoni puigcerdanès que ja no existeixen. Us heu de situar a la Plaça de Santa Maria de Puigcerdà, just davant de l'antic hotel Avet Blau. A mà esquerra veiem l'entrada lateral de Santa Maria, encarada al carrer Major. La torre del campanar ens quedaria directament a la nostra esquerra. Al fons veieu l'església dels Dolors, també desapareguda. Avui hi ha la rectoria i un gimnàs. Autor: Juan Bertran, 1900 ca. Fons Juan Bertran, Arxiu Comarcal de la Cerdanya.








3 comentaris:

  1. Molt interessant!

    El carrer Major, fins a principis del XX, es va dir 'de Santa Maria', perquè el portal de l'església el tancava per un extrem. Hi ha alguna foto de les que teniu penjades al web que mostra aquest efecte.

    Per cert, el portal de marbre vermell que queda al costat del principal de l'església de Sant Domènec prové de Santa Maria; en seria, doncs, juntament amb el campanar, l'única resta. Ara bé, ¿on era situada aquesta portalada a Santa Maria? ¿En teniu idea?

    ResponElimina
  2. Gràcies Xavi!

    Sí, el portal petit de Sant Domènec, situat a l'esquerra el principal, era el portal lateral de Santa Maria, precisament el que es veu a la imatge que he penjat.

    ResponElimina