Les Comarques Oblidades reivindicades per Josep Zulueta l'any 1890

Fa un parell d'anys, l'historiador alturgellenc Carles Gascón va publicar un recull d'articles escrits per en Josep Zulueta i Gomis l'any 1890 amb el títol "Comaques Oblidades. Josep Zulueta i el Pirineu, l'any 1890". Es tracta d'una sèrie d'articles apareguts a La Vanguardia al llarg de l'any 1890 en què l'advocat, polític republicà i candidat a Corts per la circumscripció de La Seu d'Urgell critica l'estat d'abandó de les comarques de l'alta conca del Segre. Com a il•lustrat i home d'idees avançades, Zulueta creu en els avenços científics, en les millores tècniques i pensa que per al desenvolupament del territori és imprescindible la millora de les comunicacions. Veu i entén que la prosperitat econòmica vindrà de poder connectar els productors del Pirineu amb els grans mercats de la ciutat, fins i tot assenyala que les comunicacions també seran essencials per al desenvolupament del turisme, en aquell moment incipient. Anys més tard aconsegueix portar a la pràctica les seves idees d'innovació tecnològica i nous models econòmics amb la creació el 1915 la Societat Cooperativa CADÍ.

Josep Zulueta sabia de què parlava atès que va formar part de la primera onada d'estiuejants a la Cerdanya. Sembla que pertanyia a la seva família el mas que avui es coneix com la Fleca Vella a Puigcerdà i és allà on passava els estius de petit pels volts de 1865. L'any 1890, quan escriu a La Vanguardia, ho fa amb certa enyorança del país que de petit havia conegut. Els seus articles dedicats a la Cerdanya són rics en detalls i reflexions pròpies d'algú que sap llegir la realitat en clau econòmica.

L'actualitat d'aquests textos, encertadament reeditats, és absoluta. Us recomano que hi feu un cop d'ull si és que no ho coneixeu encara.

GASCÓN CHOPO, Carles. Comarques oblidades, Josep Zulueta i el Pirineu l’any 1890. La Seu d’Urgell: Edicions Salòria, 2010. 127 p.

Jaume Martí Sanjaume, l'arxiver incansable

Historiadors, col·leccionistes, estudiosos de tota condició i veïns de Cerdanya coneixen i/o tenen a casa el llibre Dietari de Puigcerdà amb sa Vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de la Vall de Ribes que mossèn Jaume Martí Sanjaume va publicar en dos volums els anys 1926 i 1928. De la importància historiogràfica d'aquest compendi documental ja en parlarem un altre dia, avui només volia fer una pinzellada del personatge.

Jaume Martí Sanjaume és contractat com a arxiver per l'Ajuntament de Puigcerdà l'any 1921 arran de la desaparició del Dietari de Puigcerdà, del Llibre de Privilegis de la Vila entre d'altres peces documentals de gran valor. En aquest moment el consistori prèn conciència de la necessitat de custodiar adequadament el seu fons documental i encomana aquesta tasca a mossèn Jaume Martí Sanjaume que des de llavors treballa incansablement organitzant la documentació antiga de l'Ajuntament.

Entre aquesta documentació que avui és a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, trobem constantment restes de la seva intervenció. Malgrat no tenir formació d'arxiver, la seva tasca va ser notòria i exhaustiva, les seves notes delicades i respectuoses sobre els documents són encara un guiatge per l'arxiver d'avui. El seu coneixement de la paleografia i del llatí, són incontestables i la seva feina té una vigència absoluta. D'alguna manera Jaume Martí Sanjaume ensenya a través de la seva feina a aquells que l'hem succeït en el seu lloc.

L'estiu del 39 no va tenir respecte per aquesta feina callada saberuda. Fa pocs dies, tot classificant el fons del Jutjat de 1a Instància de Puigcerdà, vaig trobar l'expedient d'inscripció de defunció de Jaume Martí, on diu que el van assassinar a la carretera de la Collada a l'agost del 36. L'any 1940 mossèn Joan Domènec sol·licita poder inscriure la defunció del seu amic i company al Registre Cvil. Aquest procediment, que es feia al Jutjat de 1a Instància, servia per  regularitzar la mort dels soldats al front o del assassinats els primers dies de la guerra. Per la tramitació calia demostrar documentalment o a través de testimonis la mort d'aquells que es pretenia inscriure al Registre i, en el cas de mossèn Jaume Martí, dos capellans testifiquen dient que és de domini públic el seu assassinat.

Aquesta troballa inesperada m'ha fet impressió com si es tractés d’un conegut o company de feina.